Estudi i càlcul de l'energia requerida i petjada de carboni requerida per una instal·lació solar fotovoltaica residencial en règim d'autoconsum i posterior comparació amb els principals mètodes d'obtenció d'energia del mix nacional

L’efecte fotovoltaic, on la radiació solar en un metall permet el moviment d’electrons generant electricitat, es descobreix al 1839 a París. Amb aquest pretext al 1883 s’obté la primera cèl·lula solar amb una eficiència del 1-2%, eficiència que va arribar al seu rècord mitjançant la tècnica PERL al 1985 arribant a una eficiència del 25%. En els darrers anys les instal·lacions solars fotovoltaiques en règim d’autoconsum han crescut de manera exponencial. L’objectiu d’aquest treball és calcular mitjançant l’eina Eco Audit del software Granta EduPack quin impacte tenen en relació a l’energia requerida i la petjada de carboni que generen. S’ha tingut en compte tots els materials requerits en una instal·lació real, la seva extracció, fabricació, transport, ús i eliminació per comparar el cas d’una instal·lació nova envers una reciclada i reutilitzada. Mitjançant aquests càlculs i dades bibliogràfiques es pretén comparar els valors d’energia emprada i petjada de carboni amb els principals mètodes d’obtenció d’energia del mix nacional. Aquests càlculs mostren que una instal·lació solar nova en autoconsum sense bateria genera una petjada de carboni superior que altres energies renovables tot i ser molt menor que les tecnologies no renovables. També mostren que requereix una energia inferior a la hidràulica mentre que la eòlica és la que té menor petjada de carboni i energia emprada. L’ús de la bateria tot i ser habitual, no és la millor opció si el que es pretén es reduir els impactes ambientals. El més adient parlant de la solar fotovoltaica seria instal·lar camps solars residencials sense bateries o camps solars a gran escala que aboquin l’energia generada directament a la xarxa de distribució nacional.El efecto fotovoltaico en el que la radiación solar en un metal permite el movimiento de electrones generando electricidad se descubre en 1839 en París. Con este pretexto en el 1883 se obtiene la primera eficiencia del 1-2%, eficiencia que alcanzó su récord mediante la técnica PERL en 1985 llegando a una eficiencia del 25%. En los últimos años las instalaciones solares fotovoltaicas en régimen de autoconsumo han crecido de forma exponencial. El objetivo de este trabajo es calcular mediante la herramienta Eco Audit del software Granta EduPack qué impacto tienen en relación con la energía requerida y la huella de carbono que generan. Se ha tenido en cuenta todos los materiales requeridos en una instalación real, su extracción, fabricación, transporte, uso y eliminación para comparar el caso de una nueva instalación frente una reciclada y reutilizada. Mediante estos cálculos y datos bibliográficos se pretende comparar los valores de energía empleada y pisada de carbono con los principales métodos de obtención de energía del mix nacional. Estos cálculos muestran que una nueva instalación solar en autoconsumo sin batería genera una huella de carbono superior a otras energías renovables a pesar de ser mucho menor que las tecnologías no renovables. También muestran que requiere una energía inferior a la hidráulica mientras que la eólica es la que tiene menor huella de carbono y energía empleada. El uso de la batería, aunque habitual, no es la mejor opción si lo que se pretende es reducir los impactos ambientales. Lo más adecuado hablando de la solar fotovoltaica sería instalar campos solares residenciales sin baterías o campos solares a gran escala que viertan la energía generada directamente a la red de distribución nacional.The photovoltaic effect in which solar radiation on a metal allows the movement of electrons generating electricity is discovered in 1839 in Paris. With this pretext, in 1883, the first efficiency of 1-2% was obtained, an efficiency that reached its record using the PERL technique in 1985, reaching an efficiency of 25%. In recent years, photovoltaic solar installations for self-consumption have grown exponentially. The objective of this work is to calculate, using the Eco Audit tool of the Granta EduPack software, what impact they have in relation to the energy required and the carbon footprint they generate. All the materials required in a real installation, their extraction, manufacture, transport, use and disposal have been considered to compare in the case of a new installation against a recycled and reused one. Through these calculations and bibliographic data, it is intended to compare the values of energy used and carbon footprint with the main methods of obtaining energy from the national mix. These calculations show that a new solar installation for self-consumption without a battery generates a higher carbon footprint than other renewable energies despite being much lower than non-renewable technologies. They also show that it requires less energy than hydraulic power, while wind power is the one with the lowest carbon footprint and energy used. The use of the battery, although common, is not the best option if the aim is to reduce environmental impacts. The most appropriate talking about photovoltaic solar would be to produce residential installations without batteries or solar fields that pour the generated energy directly into the national distribution network. Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al ClimaObjectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminan

Jardins per a la salut

Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona. Ensenyament: Grau de Farmàcia. Assignatura: Botànica farmacèutica. Curs: 2014-2015. Coordinadors: Joan Simon, Cèsar Blanché i Maria Bosch.Els materials que aquí es presenten són el recull de les fitxes botàniques de 128 espècies presents en el Jardí Ferran Soldevila de l’Edifici Històric de la UB. Els treballs han estat realitzats manera individual per part dels estudiants dels grups M-3 i T-1 de l’assignatura Botànica Farmacèutica durant els mesos de febrer a maig del curs 2014-15 com a resultat final del Projecte d’Innovació Docent «Jardins per a la salut: aprenentatge servei a Botànica farmacèutica» (codi 2014PID-UB/054). Tots els treballs s’han dut a terme a través de la plataforma de GoogleDocs i han estat tutoritzats pels professors de l’assignatura. L’objectiu principal de l’activitat ha estat fomentar l’aprenentatge autònom i col·laboratiu en Botànica farmacèutica. També s’ha pretès motivar els estudiants a través del retorn de part del seu esforç a la societat a través d’una experiència d’Aprenentatge-Servei, deixant disponible finalment el treball dels estudiants per a poder ser consultable a través d’una Web pública amb la possibilitat de poder-ho fer in-situ en el propi jardí mitjançant codis QR amb un smartphone

The solid matter(s) of digital natures : Multiscalar technologies of world urbanisation

This paper looks at the intersection of two fundamental paradigms of our time: the urban age and the digital age, and par- ticularly at the way they are reshaping the idea and the materiality of our contempo- rary world. Furthermore, it brings a histo- rical perspective by introducing the work of Ildefons Cerdà and his General Theory of Urbanisation as a precursor to data-based urbanism. If most of the international atten- tion gathered around his work has typically focused on hygiene, circulation and morpho- logical unity, most important for the success of his theory was the scientific and metho- dological organisation of a territorial system, from the collection and production of data and statistics to the design of legal instru- ments of space management. Finally, it exp- lores how the emergence of digital techno- logies have defined a new theoretical and technological framework that triggered the process of world urbanisation. The interplay of geographical space and virtual space is scrutinised by looking at their material ori- gins and effects in order to disentangle the multiple scales of digital urbanisation, from planetary networks of ICT to the urbanisa- tion of the human body. ISBN Complete Proceedings 978-9949-594-95-5. QC 20210616</p

The solid matter(s) of digital natures : Multiscalar technologies of world urbanisation

This paper looks at the intersection of two fundamental paradigms of our time: the urban age and the digital age, and par- ticularly at the way they are reshaping the idea and the materiality of our contempo- rary world. Furthermore, it brings a histo- rical perspective by introducing the work of Ildefons Cerdà and his General Theory of Urbanisation as a precursor to data-based urbanism. If most of the international atten- tion gathered around his work has typically focused on hygiene, circulation and morpho- logical unity, most important for the success of his theory was the scientific and metho- dological organisation of a territorial system, from the collection and production of data and statistics to the design of legal instru- ments of space management. Finally, it exp- lores how the emergence of digital techno- logies have defined a new theoretical and technological framework that triggered the process of world urbanisation. The interplay of geographical space and virtual space is scrutinised by looking at their material ori- gins and effects in order to disentangle the multiple scales of digital urbanisation, from planetary networks of ICT to the urbanisa- tion of the human body. ISBN Complete Proceedings 978-9949-594-95-5. QC 20210616</p

Spatial Practices in an Urban World. Reassessing Territory and Ecology as a New Ground for Architecture and Urban Design.

En este trabajo plantea que para comprender los procesos contempor&aacute;neos de urbanizaci&oacute;n neoliberal y revetir su lucrativa destrucci&oacute;n, es necesario abordar la dimensi&oacute;n planetaria de los fen&oacute;menos y reconvertir el mar isotr&oacute;pico de la urbanizaci&oacute;n en territorios y ecolog&iacute;as sostenibles. Palabras clave: Territorio, ecolog&iacute;a, urbanizaci&oacute;n planetaria, urbanismo, desarrollo desigual. This paper argues that in order to understand contemporary processes of neoliberal urbanisation and to revert its lucrative destruction, the planetary dimension of the phenomena needs to be tackled, and the isotropic sea of urbanisation needs to be reconfigured into sustainable territories and ecologies. Keywords: Territory, ecology, planetary urbanisation, urbanism, uneven development

Can Our Suburbs Survive? : The Question of Density in Times of Pandemic

QC 20220426</p

Investigating Sustainable Practices of Multinational Corporations in light of the Sustainable Development Goals Framework

Inspired by the UN to build a Sustainable Development Goals (SDGs) program, sustainable development initiatives of companies can be evaluated based on a set of indicators suggesting policies and actions to be implemented. Using the latest data shared by different multinational companies, this study delivers an interactive graphical solution with Tableau where the user can filter according to the analysis she/he wants to do. Creating a trustworthy database and solid calculations on different level of detail will be essential to obtain meaningful results. This project could be used in order to assess multinational companies’ performance on SDGs and enable institutions to identify priorities and gaps that must be closed in order to achieve them. The results show that companies are not always credible in terms of what they display in their sustainability reports (i.e., assess whether they are being committed to a certain SDG or not). It has also been identified that the area where greater progress is required is end poverty and zero hunger; and sustainably use the oceans and forests resourcesObjectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els Objetiu

Repensar la urbanitat: ecologia, infraestructura, urbanització

Si el segle XIX va ser el de l’aparició de les metròpolis i el segle XX el de l’explosió dels territoris a escala regional, el segle XXI és el de la urbanització planetària. El procés d’urbanització extensiva que estem vivint ha esborrat els límits entre la ciutat i el camp, resultant en un fenomen d’urbanització total a escala planetària, que s’està consolidant als inicis d’aquest nou segle. Seguint les idees que Henri Lefebvre va anticipar el 1970 a La révolution urbaine, aquest article qüestionarà els models tradicionals d’urbanitat i defensarà la necessitat de definir un nou territori per l’arquitectura que explori i articuli noves nocions d’ecologia i d’infraestructura, i que investigui nous processos d’urbanització. Paraules clau: urbanitat, territori, ecologia, infraestructura, política i urbanització.Whilst the 19th century was characterized by the emergence of the metropolis and the 20thcentury by the rapid expansion of territories at a regional level, the 21st century is characterisedby global urbanisation. The extensive development process we are experiencing has erased theboundaries between city and countryside, leading to the phenomenon of total urbanization on aglobal scale, which has intensified since the beginning of this century. Following the ideas putforward by Henri Lefebvre in his 1970 book The Urban Revolution, this article questions thetraditional models of urbanity and argues that it is necessary to define a new area of architecture inwhich new notions of ecology and infrastructure are developed and new processes of urbanizationare investigated.Si el siglo XIX fue el de la aparición de las metrópolis i el siglo XX el de la explosión delos territorios a escala regional, el siglo XXI es el de la urbanización planetaria. El proceso deurbanización extensiva que estamos viviendo ha borrado los límites entre la ciudad y el campo,resultando en un fenómeno de urbanización total a escala planetaria, que se está consolidandoen los inicios de este nuevo siglo. Siguiendo las ideas que Henri Lefebvre anticipó el 1970 en Larévolution urbaine, este artículo cuestionará los modelos tradicionales de urbanidad y defenderá lanecesidad de definir un nuevo territorio por la arquitectura que explore y articule nuevas nocionesde ecología e infraestructura, y que investigue nuevos procesos de urbanización